Salutació de Vicent Morera,

president de la Unió Cultural d'Amics de la Vall de Gallinera

 

thumbnail

 

Estimades amigues i amics,

els companys i amics de la UCAVG m'han encarregat la tasca de dirigir el col·lectiu. Això m'ha creat un dubte i una satisfacció. El dubte ve de pensar si seré capaç de millorar la tasca portada a cap per l'anterior junta. La satisfacció ha estat en veure'm recolzat per un grapat de gent que pensa que sí que en seré capaç. Intentaré no defraudar, però necessitaré el recolzament de molta gent, de tota la gent que, com vosaltres, també esteu enamorats d'aquesta màgica vall.

Corria l'any 1987 quan em vaig convertir en propietari d'un terreny de la partida del Castell de Benirrama, d'unes quatre fanecades. Hi havia garrofers, oliveres, ametllers, uns pocs cirers, un albercoquer, un nesprer i pocs arbres més. El tros estava dividit en quatre bancalets estrets i llargs i tenia una cisterna que arreplegava l'aigua d'un marge quan plovia. El que més em va agradar del meu nou bancal era les seues vistes. Si mirava a ponent, abastava a cop d'ull tota la vall, la serra Foradada i l'Almirant; si mirava a llevant veia la vall de Pego, la seua marjal, la mar, el Montgó... Al nord tenia la serra de l'Almirant i el riu Gallinera. Però allò que més em colpia, era veure els murs del castell de Gallinera davant meu, a un tir de pedra, amb les seues torres i merlets. Imaginava el tràfec de musulmans i cristians en les lluites pel seu domini; m'imaginava una donzella vestida amb tuls de seda que m'esguardava pel finestral...

Anys abans havia fet moltes passejades per la Vall a la recerca de plantes, havia conegut homes de camp com Salvador el Ratero o Fernando Alemany i de ciència com Joan Pellicer. Tots ells m'havien transmès el seu amor per aquella terra. Jo els escoltava bocabadat quan parlaven d'allò que havien vist o viscut. Tots aquells esdeveniments marcarien la meua estima per aquesta vall.

Jo pensava que la publicació del llibre La Vall de Gallinera, per camins de moriscos i mallorquins, marcaria un màxim en la meua dedicació a descobrir i admirar aquest territori. Sembla que l'amor ha esdevingut tan profund que no puc deixar d'estimar-la i per això m'he deixat empènyer per la senda de la dedicació a aquest tros de natura domesticada per la ma amable dels seus habitants.

Ja sabeu que des de la UCAVG, estudiem el nostre patrimoni natural, històric i cultural i lluitem per fer que la Vall de Gallinera es conega pels seus valors, per la seua gent, per la qual cosa tractem de divulgar eixa herència que ens han deixat els avis dels nostres avis i que no podem fer altra cosa que deixar-la als fills dels nostres fills, en les millors condicions possibles.

Per tot això, vos anime a col·laborar amb la UCAGV, amb la finalitat que com més siguem, més hi podrem fer.

 

Vicent Morera